Montessori al segle XXI (12 de 12)

És el que ara començo el darrer article de la sèrie sobre Montessori que he anat publicant darrerament. (Si voleu fer una ullada a la resta d’articles de la sèrie els podeu trobar aquí). Vaig arribar a Maria Montessori per casualitat, entrant en un procès de selecció per a un càrrec directiu en una de les escoles que segueixen amb la màxima fidelitat possible el seu pensament. La coneixia d’oïdes i vaig voler conèixer el seu missatge. Quatre mesos després d’iniciar el camí sento que ha reforçat el meu sentit educatiu. Llegir les seves paraules de fa més de 100 anys m’ha fet reflexionar sobre allò que té a veure amb l’educació des del més profund. El temps ha passat, però el pas del temps no té res a dir sobre la importància de l’educació integral, dels vincles i de l’autonomia dels infants i joves en el seu desenvolupament.

Maria Montessori inclou en el capítol 24 de conclusions quelcom que diu molt del seu pensament:
«El poeta anglès Wordsworth, enamorat com estava de la naturalesa, començà de sentir la veu misteriosa dels seus colors i dels seus silencis, i li preguntà el secret de tota vida. Fins que, com si fos un vident, un dia en va tenir la revelació: el secret de tota la naturalesa es troba en l’esperit de l’infant.»

Maria Montessori ens parla de col·locar l’alumnat al centre de tot, ens parla de potenciar la seva autonomia i respectar els seus tempos, ens ressalta la importància de la mirada del mestre, ens parla de la passió per ensenyar i de la passió per aprendre, s’emociona al pensar en l’educació com quelcom espiritual i al mateix temps entendre que per arribar-hi cal experimentar la realitat amb la intensitat i el detall de tots els sentits. Ens recorda que no hi ha millor manera d’aprendre que a través de l’experiència i que abans que els «com» ens cal tenir clars els «per què». Que l’autoritat no es basa en la por sinó en el respecte, i que la disciplina real no ve imposada de fora sinó que sorgeix de dins. Que la màgia del fet educatiu es troba en la descoberta i que les emocions són essencials en aquesta. Que en educació sovint menys és més i que cal saber en tot moment quin és el sentit profund d’allò que estem fent. Crec que estareu d’acord amb mi que el seu missatge no pot ser més actual...
Maria Montessori destil·la passió per l’educació i pels infants i crec que només això ens hauria de fer aturar i preguntar-nos: parla el meu dia a dia de l’amor que sento pel meu alumnat i per allò que estic fent?

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada