Montessori al segle XXI (8 de 12)

Recupero el projecte de reflexió al voltant de les idees de Maria Montessori. Avui comparteixo amb vosaltres l'entrega 8 i em centro en fragments dels capítols V "Educació dels moviments" i VI "El material de desenvolupament". (Si voleu fer una ullada a d'altres articles de la sèrie Montessori els trobareu aquí).

«El qui està en contacte amb aquests nens s’adona que, darrera l’activitat que els dirigeix per a assolir diversos objectius pràctics, hi ha un especial secret de l’èxit: és la precisió, l’exactitud amb què s’han de fer les coses. L’objectiu extern de tirar l’aigua en un vas no interessa tant com tirar-la sense tocar amb l’ampolla la vora del vas, i sense vessar sobre les estovalles l’última gota d’aigua. Rentar-se les mans és un acte més atractiu, si cal recordar el lloc precís on s’ha de posar el sabó i on s’ha de penjar l’eixugamà.
El moviment, en general, és una funció rude, però si té un motiu de perfeccionament, augmenta de valor: mans ja no es renten únicament pel fi de tenir-les netes, sinó sobretot, per adquirir l’habilitat de rentar-les amb perfecció. Rentant les mans així, no solament les mans són netes, sinó que els nens es fan més hàbils, adquireixen un refinament que millora el nen de les mans netes. Aquesta revelació dels nens, d’estimar no solament l’activitat que tendeix a un objectiu, sinó de sentir-se atret pels detalls, i per tant per una execució exacta, ha obert un camp molt vast a l’educació. És a dir: és l’educació dels moviments que brolla en primer lloc: mentre que aprendre coses pràctiques és únicament un reclam extern, és el motiu aparent que estimula una necessitat profunda d’organització.»

Si aquesta reflexió la portem a l'extrem pot semblar una proposta exagerada. En canvi, si l'entenem d'una manera apreciativa la proposta és valuosa en el sentit que utilitzem la quotidianitat per treballar l'atenció als detalls, i en el cas dels petits la pràctica d'una psicomotricitat més o menys fina. Jo que sóc pare de tres criatures batallo fa diversos anys amb la més gran (ara adolescent) per la manera que té de posar-se l'aigua des d'una gerra amb filtre que utilitzem: no hi ha dia que no manipuli amb brusquedat la gerra, que no colpegi la taula al tornar-la i que no se li escapi més o menys aigua pel damunt la taula en el procés. No hi ha manera que valori això que Maria Montessori proposa: l'atenció a la «perfecció» en els moviments, en pro d'una execució més harmoniosa i equilibrada. M'imagino que l'autonomia dels infants que es cerca en les escoles Montessori és molt més possible si posen la màxima atenció a allò que fan. 

Maria Montessori considera que «les qualitats fonamentals comunes a tot allò que en l’ambient educatiu envolta l’infant» han de ser: «el control de l'error, l'atenció a l'estètica, prestar-se a l'activitat del nen i que siguin de quantitat limitada.» En fa àmplia referència en el text, tot i que jo només en destaco uns breus.

«No solament el material sensorial, sinó tot l’ambient ha d’estar preparat de manera que sigui un atractiu per al nen, talment com en la naturalesa els pètals de colors atrauen els insectes perquè xuclin el nèctar que contenen.»

No només el contingut és important sinó també el continent. Per infants crec que per a tots és evident. Per adults, en el món del màrqueting i en el món de les xarxes jeràrquiques de les empreses també ho tenim força assumit. En el món dels adolescents ens costa valorar la importància dels detalls i creiem que unes fotocòpies ja serviran per iniciar una activitat. La natura és una bon mirall on mirar-nos i inspirar-nos.

«L’infant normal no necessita «estímuls que el desvetllin», que «el posin en relació amb l’ambient real». Ell està sempre despert i les seves relacions amb l’ambient són innombrables i contínues. En canvi, necessita ordenar el caos que s’ha format en la seva consciència amb la multitud de sensacions que el món li ha donat. Molts encara tenen el concepte que el nen és més ajudat com més objectes educatius té a la seva disposició. És un error creure que el nen té «més joguines», que té «més ajudes» serà el més desenvolupat. En canvi, és la multitud desordenada d’objectes la que agreuja el caos de l’esperit del nen i l’oprimeix en el descoratjament.»

100 anys després un dels més estesos neuromites és que l'infant quan més estimulat millor, de manera que tendim a la sobreestimulació dels nostres nens: en la dosi està el verí o l'antídot. Els infants necessiten estímuls i temps per parts iguals, i autonomia i llibertat per decidir cap a on tendir a cada moment. Els joves, de la mateixa manera, per concentrar el seu potencial en la resolució d'un problema que esdevé complexe requereixen la seva màxima simplificació per resoldre'l i després entendre'l en detall per poder-lo identificar i aplicar en múltiples situacions reals. La reducció de la complexitat sempre ha estat una màxima en l'esperit científic. I Maria Montessori ho sabia.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada