30 minuts. Una altra escola

Els 30 minuts que parlen d'educació sempre m'agraden. Aquest no és una excepció. 
Només hi ha un petit detall que no m'acaba d'agradar que és el cert to propagandístic al voltant del projecte Escola Nova 21. En realitat aquest és un projecte que m'atrau i que aplaudeixo (i ho faria més si La Caixa no estigués implicada) però associar aquests centres i no uns altres com els impulsors de la revolució educativa a casa nostra no sé si és prou lícit. En tot cas, és veritat que gràcies a ells ara s'està parlant (i molt) de com ho hem de fer per adaptar el sistema educatiu als temps que corren. Dit això, deixant aquests pre-judicis sobre el reportatge, aquest esdevé una bona proposta per debatre sobre moltes de les nostres pràctiques quotidianes. I això sempre és bo.



Comparteixo algunes de les coses que es diuen al llarg del programa i alguns dels pensaments que em venen al cap.
  • Quan mirem els infants els hem de mirar com infants, no com alumnes.
  • Aquest deixar fer als més petits, que descobreixin per si mateixos a partir de la seva pròpia iniciativa, de l'assaig i l'error, de l'experimentació, la frustració i la superació... a mi que sóc profe de Secundària i Batxillerat em costa, tot i que m'atrau com a concepte. Els espais estan preparats però el professor ni participa directament ni acompanya, només documenta i avalua l'experiència educativa. Estem convençuts que el control ens garanteix l'aprenentatge. I no.
  • El rol del professor ha deixat de ser el de director d'orquestra per passar a fer de guia i entrenador. No sé si és la millor comparació, en el sentit que estem segurs que volem perdre el rol de referent?... Podria ser un director d'orquestra de jazz, que és ben diferent a la clàssica... 
  • Allò que fa l'alumne quan treballa en un context, situació real o molt propera a la realitat esdevé significatiu, i per tant l'aprenentatge té sentit.
  • És possible que l'alumnat arribi a la prova que determinarà el seu futur professional (PAU) amb un bagatge personal que aquesta prova no pot mesurar. L'avaluació és clau i requereix d'un profund procés de reformulació.
  • L'alumnat d'avui dia necessita uns altres tipus de competències i un altre tipus d'aprenentatge que l'ha de donar l'escola. El ser capaç de créixer també discutint amb els altres, argumentant amb els altres, ser capaç de contextualitzar els aprenentatges. Tot això et dóna un valor que és el que et deixa preparat realment per conduir per la vida i no només per passar un examen.
  • L'entusiasme dels alumnes és brutal.
  • Jo no sé en els altres centres: aquí no llancem la tovallola.
  • Tot infant ha de tenir garantit que vagi on vagi podrà gaudir d'un aprenentatge rellevant i amb sentit.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada