Montessori al segle XXI (5 de 12)

Avui dedico aquest article a compartir amb vosaltres un parell de paràgrafs del capítol 2 Història dels mètodes. (Si voleu fer una ullada a d'altres articles de la sèrie Montessori els trobareu aquí).


«El prejudici que l'educador s'ha de posar al mateix nivell que l'educand passa quan els mestres de pàrvuls es pensen que eduquen els infants si es posen al seu nivell jugant i dient bajanades.
En canvi, cal saber desvetllar en l'esperit de l'infant aquella persona humana que hi està amagada.»

Respectar els nens petits en la seva potencialitat i fomentar el seu desenvolupament integral. Crec que en això l’educació infantil ha guanyat molt en aquests anys. Però per què aquesta orientació no es manté al llarg de l’educació obligatòria? Per què no tots els adults que interaccionen amb els nens i joves ho fan amb el respecte del que són i del que seran? Per què no es fomenta a les escoles el desenvolupament integral dels nostres infants i joves? Hem oblidat els nostres orígens.

«L'aportació característica de Pestalozzi a les seves escoles és el principi que el mestre s'ha de sotmetre a una formació particular que toca el seu sentiment i que no consisteix únicament en un estudi intel·lectual; i també que l'educació és bàsicament un "contacte d'esperits" i que el mestre ha de sentir "respecte i simpatia" pels infants que educa. De totes maneres, això no és sinó un primer pas essencial per a desvetllar l'esperit del nen. Després, l'activitat del nen ha de trobar els mitjans (científics, en aquest cas) de créixer. I aquesta segona part és la contribució de la pedagogia científica. Per això nosaltres avui, en virtut de la nostra experiència, afirmem que el mestre és el "lligam" entre el nen -torbat, endormiscat i oprimit- i l'ambient educatiu preparat per a la seva activitat. Molt sovint aquest contacte entre el nen i l'ambient no es pot realitzar: primer cal que el nen sigui alliberat del pes d'una repressió precedent i de les seves conseqüències.»

Creieu que avui dia en la formació de mestres i professors es treballa el seu sentiment? Creieu que molts professors avui dia signarien que l’educació és bàsicament un contacte d’esperits? Crec que aquells que ens dediquem al món educatiu no compartim la visió del per què fem el que fem. I això fa que no compartim tampoc la visió del que se suposa que hem de fer en els centres educatius. En la diversitat està la riquesa, però crec que hi ha coses que haurien de ser fonamentals. Jo personalment quan observo als meus companys valoro més aquells que estimen més a l’alumnat, aquells que es desviuen per ajudar als nens que volen i no poden, aquells que s’aturen per intentar recuperar aquells que no volen... aquells companys que en realitat viuen l’educació com un contacte d’esperits i que creuen i veuen en els seus alumnes la potencialitat d’un món millor. 
Nen – mestre – ambient. Crec que a mesura que augmenta l’edat dels nostres alumnes anem oblidant el valor educatiu de l’ambient. Potser no ho hem oblidat en el que es refereix a materials educatius, però posem massa èmfasi en tècniques que haurien de ser mitjans i no finalitats. En canvi, oblidem el valor que poden tenir espais, colors, sorolls... Ara estem de nou recuperant aquests detalls que tant importants eren per Montessori. L’ordre, la decoració, els colors, la personalització i adequació dels materials, arquitectures i mobiliari educatius, espais d’aprenentatge arreu... estem tornant als orígens i donant valor als detalls. 
I ja acabo. Però avui ho faig pensant en els mestres i els professors. Maria Montessori volia educadors guies, observadors, poc intervencionistes, visionaris i estimadors amb respecte i emoció pels infants. I això que el seu grup de treball estrella eren els petits de la casa. I cent anys després, en canvi, nosaltres el que fem és que a mesura que l’alumnat es fa més i més gran anem donant més valor al mestre i professor. Justament quan l’alumne és més madur, pot ser més autònom, reclama més ales... nosaltres concentrem el pes del fet educatiu en el professor. Ens equivoquem. Tenim por, por de perdre protagonisme, por de ser prescindibles. Però qui té por és que no entén que el nostre valor està en ser, en esdevenir exemple, model, guia, acompanyant, generador de somnis, recolzament, encenedor de passions... en una paraula, educadors. Ens cal més coherència per no oblidar el per què estem fent la feina que fem.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada