Educar és un art (4 de 16)

Seguint la sèrie d’articles sobre el llibre “El arte de educar” aquí la quarta entrega. Si voleu consultar altres articles de la sèrie els trobareu aquí.

Sobre fragments del capítol 3 "El riesgo de educar" (1a part)


Educar significa introducir a la realidad mediante el testimonio de una forma de estar ante la vida y las cosas. Se trata de testimoniar que hay un sentido, un bien posible, una verdad que se puede conocer y amar, una belleza que da gusto a la vida. El adulto representa una propuesta por el hecho mismo de existir. 

M’encanta entendre l’educació com la creació de relacions on es generen espais comuns compartits. Esdevenir testimoni només és possible si existeix una relació i es comparteix un espai comú. Són aquests espais els que fan que siguem més que simples transmissors pels nostres alumnes, que ens vinguin a veure quan ja són exalumnes i continuem compartint vivències. 

La función del adulto es de coherencia ideal y no de coherencia ética. Detengámonos en esto un momento: ¿qué significa que aquello que necesita el niño, el chico, el estudiante, es una persona que testimonie una”coherencia ideal”? Significa que la certeza y la seguridad de quien te mira, de quien es educado, se apoya totalmente en la certeza y la seguridad que tienes tú. 

Més enllà de les paraules i la seva coherència donem un pas més si podem establir un vincle que faci que els alumnes visquin el que sentim, el que transmetem. Els actes i les emocions diuen molt més que les paraules. Potser és més fàcil veure-ho en els nostres fills, però està clar que els nostres fills aprenen més veient com enfrontem el dia a dia, els problemes, el quotidià… que no pas quan debatem sobre alguna qüestió ètica. Quan més compartim amb l’alumnat i generem vincles més forts, més podrem transmetre quelcom més que paraules... 

“Hoy la educación es deficiente a causa de una orientación racionalista que olvida la importancia del compromiso existencial como condición para obtener una genuina experiencia de lo verdadero y, por lo tanto, para alcanzar la convicción. No se puede entender la realidad si no se “está en ella”. En esto se ve cómo pecan los educadores actuales de superficialidad y abstracción; con demasiada frecuencia educar significa sólo clarificar ideas. Pero, una vez que las razones están delante de la vista, queda aún mucho por hacer, porque tales razones son abstractas, extrañas; son todavía sonidos y palabras. Es necesario que intervenga entonces la energía, la libertad. Con esta energía puedo hacer que todo mi ser se adhiera a la idea y al programa de la inteligencia.” Luigi Giussani 

Superficialitat i abstracció en el professorat? Només és possible en aquells que viuen la seva professió com entrar a l’aula, fotre el rotllo i sortir. Si entenem la professió com un establir vincles, la superficialitat i l’abstracció ja no tenen cabuda. Per què parlem de la importància d’introduir l’educació emocional a les escoles? Perquè hem oblidat que, en realitat, tot el que fem ha d’estar impregnat d’aquesta educació, i de totes les emocions que se’ns ocorrin. Perquè l’escola forma part de la nostra vida i en ella vivim, en plenitud, «els moments bons i els no tan bons» i els compartim i aprenem a gestionar-los. Quan més integral sigui la nostra tasca, més probabilitat d’èxit tindrem. 

La enfermedad de los profesores de hoy en día es esta: “Como yo lo sé, una vez que te lo digo, tú también lo tienes que saber”. Se olvida un pequeño detalle: el hombre no aprende nada si no se pone en juego su libertad. Siempre tiene que haber una razón afectiva, un interés en la relación, por lo cual uno aprende lo que le dicen. Porque no es ni la claridad de las ideas ni la modalidad más refinada de exponerlas lo que convence al otro para que se aprenda algo. Las cosas solo se aprenden dentro de una relación. El profesor debería saberlo muy bien. Sin embargo, aunque lo sepa, casi nunca se pregunta cuál es la naturaleza del vínculo que está construyendo con sus alumnos. 

No cal dir res més. Confonem ensenyar amb aprendre, llegir amb saber… un no és més savi per tenir més anys sinó per tenir més experiència… els anys passats i els anys viscuts són tan diferents… ja ho diuen dels fills: ja pots avisar trenta vegades, el teu fill aprendrà quan caigui i es torni a aixecar… quan passi, estiguem allà en condicions per a què si ens necessita ens tingui. 

Aprender, “ad-prendere”, quiere decir precisamente apegarse, adherirse… ¿Cuál es la razón por la que algo “se aprende”, se “pega” en la mente y en el corazón del estudiante?¿Por qué motivo cuando le dices algo a tu hijo se le queda, lo aprende? Por la calidad de la relación. Al final es una cuestión de amor, como sucede siempre en las relaciones entre los hombres. 

Tots els estudis científics confirmen que l’aprenentatge va lligat a l’emoció positiva. S’aprèn allò que interessa, que motiva, que emociona, que s’impregna, fins i tot jo diria allò que es treballa encara que sigui dificultosament sempre que hi hagi un context positiu de confiança o de superació personal... per fer possible aquestes emocions positives cal generar l’ambient per a fer-ho possible. Així que el professorat que pretén que els seus alumnes aprenguin no ha d’oblidar el tipus de relacions que genera, perquè si no són generadores d’emocions positives, siguin les que siguin, poc hi ha a fer. 

Este es el vértice de la educación: que tu hijo, asumiendo la hipótesis que tú le propones, la verifique con tal profundidad que es como si te adelantase, te superase. Entonces puedes empezar a verle crecer, asombrarte de lo que sucede en él y mirar con curiosidad lo que le acontece. ¡Un discípulo que, en el sentido más profundo y bueno del término, supera al maestro! 

I què bonic és veure que els teus fills, que els teus alumnes, han aconseguit un propòsit llargament desitjat i treballat. I què bonic que és poder aprendre del teu fill o d’un alumne, que emocionat, t’explica amb detall i paciència allò que tu no saps i que ell se n’adona que t’ho pot transmetre. Tal com brillen els seus ulls haurien de brillar els nostres cada dia que ens posem davant dels nostres alumnes. L’emoció de ser útil i transmetre allò que forma part de la nostra vida... per a ells, que també formen part de les nostres vides...

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada