Entrevista a Eduard Vallory

El 10 de juliol de 2016 el diari ARA publica una llarga entrevista del Carles Capdevila al director del programa Escola Nova 21, l'Eduard Vallory. Per a mi és imprescindible la seva visió i lectura amb calma i posterior debat en els claustres i amb tot professional del món de l'educació. 

Es poden trobar pegues a tot, però el que està clar és que el que pretén aquest programa és ambiciós i prometedor per als nostres alumnes, i crec que una proposta com aquesta és generosa, apreciativa i de merescut reconeixement per part de tots. Personalment, em sap greu que el meu centre estigui fora perquè ni tan sols s'hagi plantejat seriosament formar-ne part. Admiro molta de la feina que fan molts claustres implicats entre els centres impulsors del programa, i per això quedar-se fora d'una proposta d'aquesta mena em sembla una notícia trista per a mi, com a professional.

El que trobareu aquí és només un resum, però aquí la teniu completa.
  • Les assignatures van ser un instrument per transmetre un tipus de coneixement. Si l'objecte d'estudi ha de ser la realitat, perquè el que vols és desenvolupar capacitats i competències per donar-hi resposta, el que abans era un instrument que et permetia accedir a aquest coneixement ha acabat sent la finalitat. Estudies l'assignatura, no estudies l'objecte d'estudi. Passa el mateix amb els exàmens, que acaben sent una finalitat i no un mitjà. I has transformat l'escola en una gimcana en què la funció és anar passant proves, i qualsevol estratègia que facis per passar proves és òptima, perquè el resultat final que et valoraran és haver-les passat. No l'aprenentatge.
  • L'alumnat de dintre d'uns anys estarà de cara a una pissarra? La pregunta és d'on surt l'aprenentatge. Si surt sempre de la boca del mestre, o del llibre, o de la pissarra, en realitat l'estudiant és un receptor passiu d'informació. I, per tant, el silenci és el valor més important. Si l'aprenentatge surt de l'experiència, la participació i la interacció, la pissarra, la veu del mestre i el llibre tenen un valor més relatiu. El poden tenir com a referència, però no és la font principal d'informació.
  • No pot ser que un infant, depenent del mestre que tingui, tingui una experiència d'aprenentatge radicalment diferent. L'escola no pot ser una loteria.
  • No hi ha cap infant que no es faci mil preguntes, que no salti deu vegades un bassal per intentar veure què passa amb aquella cosa que brilla i es mou quan hi és a sobre. Que es faci preguntes quan es mouen els núvols. Que posi el dit als capgrossos... Aquesta voluntat de saber hi és en tots els éssers humans. La gran pregunta és com l'escola ho pot utilitzar per articular el coneixement en comptes d'anul·lar-ho per crear un procés d'aprenentatge passiu.
  • Volem canviar el paradigma d'una escola centrada en l'ensenyament a una escola centrada en l'aprenentatge.
  • L'argument "sempre ho hem fet així" no pot ser vàlid en una realitat que canvia contínuament.
  • Tota persona que opti a ser professor ha de tenir el convenciment que qualsevol infant pot aprendre.
  • Hem estat buscant culpables durant dècades per explicar perquè no acabem de funcionar i ara el que volem és anar tots a una per decidir què és el que cal per aconseguir dels nostres nens un aprenentatge significatiu.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada