Entrevista a David Bueno

Interessant entrevista a David Bueno la publicada a El Diari de l'Educació el 15 d'abril de 2015.
L'altre dia me la vaig llegir amb calma i us he seleccionat alguns paràgrafs. Us aconsello, però, tota l'entrevista.

Com evoluciona el cervell en la primera etapa de la vida?
Entre els 0 i els 3 anys es fan moltes connexions a la part superficial del cervell: això vol dir que el cervell incorpora tots els condicionats de l’ambient que envolta l’infant. Sense que en sigui conscient, perquè a aquesta edat la memòria no està desenvolupada, sí que interioritza l’ambient. No recordarà allò que ha viscut abans dels tres anys, però si ha patit un ambient de violència estructural, el seu cervell desenvoluparà un patró que difícilment podrà canviar: reaccionarà a la violència generant més violència o amagant-se’n. És el que se’n diu fight or fly.

En l’etapa de 4 a 7 anys, quan el cervell fa connexions entre la part més superficial i la més profunda, la de la memòria. És aquí quan és més fàcil aprendre els procediments. Per això en aquesta edat solem aprendre a llegir i escriure. Abans no serveix de massa, i si passes aquesta finestra et costarà molt més aprendre’n. Que de fet és el que passa amb llengües com l’anglès: quan es comencen a estudiar més tard és molt més difícil.

Fa poc vam publicar, amb molt èxit d’impacte, un article que defensava per què no cal que el teu fill aprengui a llegir i escriure abans dels sis anys.
És exactament això. Abans dels 6 anys la part lingüística no està del tot madura.
Té sentit que empenyem els infants a llegir i escriure abans, doncs?
Té a veure amb la satisfacció personal dels pares. I a veure, no és dolent sempre que no interfereixi en la maduració normal del cervell. Més que escriure, el que hem de fomentar és que sàpiga fer anar les mans: la manipulació manual fina, que se’n diu. Ja sigui escriure, fer dibuixos, geometria… Perquè les neurones que controlen aquesta manipulació fina són les de la parla i el llenguatge. Els qui aprenguin a fer anar els dits de manera fina tindran més facilitat per un discurs complex i elaborat. Per això l’assignatura de plàstica és tan rellevant.

Tu que has identificat quin és el moment òptim per aprendre segons què, has trobat algun decalatge en els centres educatius? Algun àmbit que impartim quan no toca?
El mètode científic s’hauria d’introduir abans. S’introdueix a Secundària, quan el cervell de l’adolescent dona més importància a allò emocional que no pas racional. I aquest mètode és eminentment racional! Qui sí que són racionals són els nens petits. Els nens es poden passar estona picant amb un objecte contra terra, comprovant el soroll que fa. Són les repeticions pròpies del mètode científic. Davant això, és millor que els deixem fer que no pas posar-los fre. Que experimentin.
És també el moment de la creativitat?
Ho és sempre, però en aquesta etapa és fonamental. Els humans som creatius per naturalesa, però la creativitat és màxima amb els nens, perquè no tenen idees preconcebudes. Per un nen una ampolla d’aigua pot ser un coet. Això és creativitat. Aquí l’error seria que els pares, veient que li agraden els coets, n’hi compressin un. Que jugui amb l’ampolla! Les neurones estan connectades per fer aquest exercici, i si li compren el coet li estaran mutilant aquestes connexions. És el que anomenem podatge exonal. Més que potenciar la creativitat, el que cal és no mutilar-la.

Per a un infant, la millor recompensa -un element que forma part de l’educació- és el reconeixement dels seus iguals, del seu professor, de qui sigui. Una rialla sana dels companys és molt més gratificant que treure un 10. Una mirada d’aprovació del mestre o la mare és més gratificant que el gelat que li compraran. Per això també és important no ridiculitzar mai un alumne. Alguns docents poden pensar que això els estimula a voler-se superar, però no. Res més lluny de la realitat.
Renyar és negatiu?
S’ha de renyar en positiu. Passar del no ho has fet bé al ho pots de fer millor.
El reforç positiu.
Res que la pedagogia no hagi repetit mil vegades. La part de l’amígdala que detecta els perills s’activa quan rep un ínput negatiu; quan l’ínput és positiu s’activen també altres parts, com la de la creativitat (perquè busques maneres sortir-te’n).
I si la reprimenda és constant? Arribarà el dia que el cervell dirà prou?
És el que anomenem apagada emocional. Típic de l’adolescència. És un fenomen preconscient, la persona no decideix. Després d’un període de negatives -provinent de cursos anteriors, de la família i altres entorns- el cervell decideix que passa. Són els alumnes que seuen allà espatarrats. Ja has fet tard per motivar-los. Han desconnectat.

Comentaves que en els adolescents la part del cervell més activa és l’emocional. Això dóna validesa a plantejaments com el de l’educació emocional?
La neurociència demostra que és un factor important, sí. Quan la part emocional del cervell està activada l’aprenentatge és més complet. Les àrees que actives racionalment són menys. Però això no només en adolescents, sinó en totes les etapes. 

La jornada compactada fa començar els adolescents molt d’hora. Tinc entès que això va en contra dels seus ritmes.
Efectivament. A Secundària els fem començar abans, a les 8 h, quan ho haurien de fer després, sobre les 10 h. El seu cervell fa un canvi horari i a la nit són molt més actius.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada