Sobre l'Anuari de l'Educació 2011


Avui ha estat presentat l'Anuari de l'Estat de l'Educació a Catalunya 2011 publicat per la Fundació Jaume Bofill. El seu resum executiu es pot consultar aquí.

Del document em sento especialment atret pels apartats 2.3 i 2.5, les idees principals dels quals comparteixo en aquesta entrada.


2.3. La segregació escolar i de la dualització del sistema
  • L’heterogeneïtat social a les aules, lluny de perjudicar l’alumnat amb millor rendiment, com sovint es pensa, no té efectes sobre els seus resultats educatius i en canvi beneficia l’alumnat amb més dificultats educatives. Els processos de concentració d'alumnat amb més necessitats educatives en determinades escoles i aules, en canvi, reverteixen negativament sobre els resultats d'aquest alumnat i, conseqüentment, també els del conjunt del sistema.

Comentari personal: 
A petita escala confirma la pràctica habitual de donar suport a un alumne amb més dificultats acostant-li un alumne amb millor rendiment. O dit d'una altra manera, aïllar l'alumnat amb dificultats no l'ajuda. Si volem ser sensibles a la diversitat hem de ser conseqüents. Separar l'alumnat bo de l'alumnat amb dificultats reverteix negativament als que tenen dificultats... classes A i B de diferents resultats acadèmics?... per reflexionar-hi.


2.5. Les desigualtats socials en l’educació més enllà de l’escola: el paper de la família i del temps de lleure.
  • En una part significativa, encara que no exclusivament, les desigualtats en els resultats educatius de l’alumnat s’expliquen per allò que passa amb els infants quan surten de l’escola. L’assoliment de l’èxit educatiu passa per invertir en el sistema escolar, però també, i fonamentalment, per desenvolupar polítiques que incideixin i millorin els recursos educatius, culturals i socials disponibles a les llars.
  • Les dades apunten que els progenitors de grups socialment més afavorits tendeixen a destinar menys temps a la família, per efecte de la seva activitat laboral, però també que els usos del temps lliure dels seus fills i filles són menys sedentaris i de més qualitat, i que l’acompanyament a l’escolaritat dels seus fills i filles tendeix a ser més actiu.
  • Les anàlisis realitzades amb les dades del Panel de Desigualtats a Catalunya (Fundació Jaume Bofill) permeten veure com les estratègies de suport escolar als fills i les filles varien en funció de la composició social i educativa de la llar. Cal promoure una major permeabilitat dels centres educatius als grups socials amb més dèficits d'afecció escolar, i també estimular la participació de les famílies amb fills i filles amb més problemes d'escolarització en el seguiment de la seva activitat escolar.
  • La disponibilitat de temps que els progenitors dediquen als fills i filles (i sobretot la qualitat del temps dedicat) són factors clau per a l’èxit educatiu. Les polítiques que proporcionin més temps als progenitors han d'anar acompanyades de polítiques que millorin la qualitat del temps que les famílies dediquen als seus fills i filles.
Comentari personal:
La necessitat que l'escola atengui més les famílies que menys ens fan cas és quelcom que ja he llegit en d'altres estudis sobre educació. Però precisament són sovint les que menys atenem perquè no hi ha comunicació fluida. Entendre que som un servei a la societat i que totes les famílies ens necessiten i que hem de fer el possible per anar endavant tots plegats és fàcil de dir i difícil de fer. Te molt a veure amb la idea que l'altre dia parlava en aquest espai que a l'escola li agraden més unes famílies que d'altres, i això no hauria de ser, perquè precisament les que ens necessiten més són les que ens agraden menys. 
D'altra banda, també ens confirma la importància del que passa després de l'escola en el que passa a l'escola. El temps de qualitat, l'activitat versus el sedentarisme, la diversitat d'activitats... la importància d'un acompanyament fora de l'escola... també vital dins...




0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada