Famílies i escola: problema o solució? (4a part/de 6)


Aquesta és la quarta entrada d'una sèrie en la que comparteixo amb vosaltres algunes de les idees expressades en el document "Famílies i escola: problema o solució? Millorar els vincles entre escola i famílies per millorar els resultats acadèmics" que va publicar fa uns mesos la Fundació Jaume Bofill.  La lectura global del document, però, crec que és molt enriquidora e imprescindible. El material està disponible en aquest enllaç. La primera entrada que recull les idees més destacables la podeu consultar aquí. I aquí la segona i la tercera.

De l'Annex 1. Acció social, participació i coresponsabilitat: tres models de relacions escola-família (Espanya, segles XX-XXI). Antonio Viñao
  • La iniciativa del canvi o millora parteix i es basa en l’acció, l’esforç i la motivació del professorat.
  • La idea del canvi o innovació significa, en una cadena sense fi, una línia de treball que implica assaig, revisió, correcció, novament assaig, revisió, correcció, etc. A més, no sembla que hi hagi una fórmula única que serveixi per a tots els casos i circumstàncies o que asseguri la continuïtat en el temps de l’experiència innovadora: el que la realitat ofereix és una àmplia diversitat d'estratègies i processos en funció de les circumstàncies, dels recursos —sobretot humans— i del context.
  • Amb independència d'aquesta diversitat, el compromís, sobretot de professors i pares, amb el canvi o millora comporta modificacions substancials, en algun cas radicals, en la cultura o gramàtica de l’escolaritat majoritàriament vigent als centres docents. És a dir, en l’organització de l’ensenyament —en aquests casos per programes, projectes, activitats o tallers—, en la distribució dels espais i temps, en les agrupacions d'alumnes, en els materials didàctics i en les interaccions personals a l’aula, entre altres aspectes.
  • L’estreta relació i sintonia entre el professorat i l’associació de mares i pares, no sols es produeix amb relació a la realització d'activitats pròpies —en general extraescolars—, sinó també pel que fa a l’existència, en algun cas, d'escoles de formació i de tertúlies literàries per a mares i pares, o de classes al centre —per exemple, d'espanyol per a pares i mares de famílies immigrants. Aquesta estreta relació i sintonia té lloc, per tant, i té sentit en el context més ampli dels canvis o millores abans esmentats, així com en l’obertura del centre a l’entorn, gràcies, entre altres coses, al suport i la relació estreta de les autoritats locals i d'associacions o entitats —per exemple, de la biblioteca pública— del barri o població on hi ha el centre docent, l’obertura de les instal·lacions del centre per al seu ús públic fora de les hores de classe i dels dies lectius —és a dir, durant els caps de setmana i períodes de vacances— i la celebració de jornades culturals i activitats obertes a les famílies i veïns. És justament en aquest context en què els consells escolars es vivifiquen i deixen de ser organismes merament burocràtics.


De l'Annex 2. Famílies i escola. Les raons d’un distanciament. Rafael Feito Alonso
  • A l’escola li agraden especialment certes famílies.
  • El Consell Educatiu de Castella-Lleó (2004) proposa implicar les famílies en la dinàmica del centre (a la vegada que del centre en la de casa). Per exemple, creant instruments concrets com un diari d’intercanvi d’anècdotes família-professorat, ensenyar treballs a casa, o amb un contacte més permanent, mitjançant visites freqüents a l’aula en què s’exposin treballs, entrevistes, crear un espai d’informació “quotidiana“ dins i fora de l’aula. Tot això per tal de crear una comunicació més gran i millor entre pare-mare i fill/a, basada en un coneixement més concret de la seva vida al centre.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada