Famílies i escola: problema o solució? (1a part/de 6)


M'he llegit les 192 pàgines del informe "Famílies i escola: problema o solució? Millorar els vincles entre escola i famílies per millorar els resultats acadèmics" que va publicar fa uns mesos la Fundació Jaume Bofill. El material està disponible en aquest enllaç. Crec que hauria de ser lectura obligatòria en els claustres perquè ofereix un bon material per reflexionar sobre el tema, especial e important. Aquesta és la primera entrada d'una sèrie en la que comparteixo amb vosaltres algunes de les idees expressades en el document que més m'han cridat l'atenció. La lectura global del document, però, crec que és molt enriquidora e imprescindible.

Del CAP 1. Objectius i motivacions.

Com s’articularia el treball del personal docent i de l’alumnat si l’escola no estigués concebuda i practicada com una institució que s’explica per ella mateixa, governada pels docents, de tracte individual, graduada per edats i aules, temporitzada en hores... sinó com un centre obert, governat per docents, famílies i entorn en un treball en equip, amb agrupacions per projectes, temporitzada en funció de tasques i estructurada com a node d’una xarxa educativa?

Sembla plausible plantejar la hipòtesi que quan es generen millores en els vincles amb les famílies i la comunitat a partir de modificacions en la cultura o gramàtica escolar (els temps, els espais, els vincles, el govern...) i “s’inclouen” com a part indissoluble del centre educatiu, es poden esperar millores en dimensions com el clima de centre, d’aula i en els resultats acadèmics. Per tant, quan les concepcions, les vivències i les pràctiques en el centre educatiu deixen enrere la divisió entre el “nosaltres” (docents) i l’“ells” (famílies), l’experiència escolar millora significativament i els resultats acadèmics sembla que poden avançar.

L’anàlisi i les propostes d’implicacions i vincles entre docents i famílies no s’ha de centrar en els espais i mecanismes formals (AMPA i consell escolar). Aquests dos espais tenen la seva dinàmica, però el que caldria modificar són tots els aspectes quotidians de la vida escolar per tal de poder vincular més i millor totes les famílies.

Tots els progenitors són, ho vulguin o no, “pares i mares d’alumnes”, i s’interessen per l’educació dels seus fills i filles. Però això no implica que aquest interès es mostri dins dels paràmetres que l’escola espera: assistència a reunions, implicació en els deures, etc. Per això és necessari generar “estratègies diversificades” per no deixar fora cap família. És a dir, promoure diferents nivells i possibilitats de vinculació perquè totes les famílies trobin la seva implicació en col·laboracions puntuals, en espais informals de trobada, etc.

El procés de “deconstrucció” de les bases i els fonaments d’una visió dels vincles entre l’escola i les famílies com a agents separats o fins i tot enfrontats (les famílies són quelcom aliè a l’escola; un agent que sovint “fa nosa” i esdevé un problema, un destorb per a l’ensenyament), serà el primer pas per construir una proposta de noves bases per pensar i practicar un centre educatiu on infants, famílies, docents i entorns siguin imprescindibles. 

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada