Ken Robinson i les escoles que maten la creativitat

La xerrada més famosa en el món educatiu de Ken Robinson que avui reviso (datada al febrer del 2006), encara estava en la meva llista de pendents. Una de les entrades més antigues d'aquest espai repassen l'altra xerrada seva a TED del 2010, que trobo encara més profunda que aquesta. 




Algunes de les idees que destacaria de la xerrada:

  • Hem de preparar al nostre alumnat per un futur que no coneixem.
  • Els nens tenen extraordinàries capacitats per la innovació. I sovint els malgastem a l'educació.
  • El foment de la creativitat hauria d'estar al mateix nivell que aprendre a llegir i escriure. 
  • Si no estàs preparat per equivocar-te mai trobaràs res original. Com que l'educació penalitza l'error ens separa del camí de la creativitat.

Sabem 3 coses sobre la intel·ligència: (1) És diversa: pensem sobre el món de totes les maneres com l'experimentem: visualment, amb sons, kinestèsicament, en termes abstractes, en moviment. (2) És dinàmica: el cervell no està dividit en compartiments. De fet, la creativitat (entesa com el procés de tenir idees originals que tenen valor) casi sempre passa mitjançant la interacció de com veuen les coses diferents disciplines. (3) És única: no podem valorar i educar les persones seguint un únic patró.

El sistema educació públic que es va inventar el segle XIX i que encara perdura té 2 eixos principals: (1) Les assignatures més útils per treballar són les més importants; (2) És regit per la idea de la habilitat acadèmica, de manera que tot el sistema d'educació del tot el món és un prolongat procés d'entrada a la universitat... i la conseqüència és que molts grans talents, gent brillant i creativa pensen que no tenen talent, perquè la cosa en la què destaquen a l'escola no és valorada i, tot al contrari, és estigmatitzada.


Imatge de www.discoverthegift.com

I dic jo... ara, però, són les assignatures que fem a l'escola les que més es valoren a l'hora d'aconseguir una feina? Projectes de treball com el de les habilitats per al segle XXI (21st century skillsens recorden que no. I arribar a la universitat serveix per alguna cosa? Cada dia més alumnat amb dues carreres, màsters i doctorats imprescindibles en alguns casos i penalitzats en d'altres llocs de treball ens recorden que no. I no oblidem l'alumnat que queda fora del sistema i la importància cada vegada més gran dels cicles formatius.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada