Autoritat sense autoritarisme


L'escola d'estiu Rosa Sensat ha tingut com a Tema General l'autoritat sense autoritarisme i va publicar el 13 de juliol de 2012 les seves conclusions. El text és ple de contingut e intencions, tot i que -a vegades- es diuen les coses suaument. El podeu consultar íntegrament en aquest enllaç.

Imatge de http://rsensat.blogspot.com.es

Algunes de les idees que m'agradaria destacar. En blau el text original, la resta és opinió personal.

  • En la història de la pedagogia els qui han resolt el tema de l'autoritat són aquells que s'han centrat en transformar la manera d'aprendre. Així, doncs, l'autoritat i el que fem a l'escola tenen molt a veure.
  • S'ha de saber construir l'autoritat moral per damunt de l'autoritat legal, i això demana un gran esforç d'autocrítica i de coherència. És a dir, l'autoritat ens l'hem de guanyar, no imposar-la. I depèn, molt, del que fem i com ho fem.
  • Volem reivindicar la necessitat que cada mestre i professor visqui l'autoritat com una forma d'apropar-se a l'altre, respectant la pròpia experiència, habilitats i coneixement, així com els dels altres, que li permet trobar l'equilibri entre escoltar i parlar, donar i rebre, establint amb els infants, els joves, les seves famílies i els companys una relació respectuosa, educadora. Pensem que serà interessant-se per les passions i acollint les dificultats dels altres que n'obtindrà la reconeixença. Els professors tenim també una important tasca d'acompanyament de l'alumnat i, perquè no, de les famílies en la seva totalitat. Si les relacions professorat-alumnat-famílies funcionen bé, no hi ha problemes d'autoritat.
  • Sabem que construir junts és més costós que fer-ho sols, però també és més sòlid. Hem de saber utilitzar temps per acabar guanyant-ne, i això ens exigeix en primer lloc ser honestos: tenir una actitud i uns valors practicats, més que proclamats o exigits. L'exemple és molt més valuós que la paraula. Els alumnes veuen què fem, com som i com els tractem.
  • Mestres i professors tenim una gran responsabilitat per respondre aquesta tensió, aquest equilibri difícil que hi ha entre la necessitat de les normes d'organització social i el dret a la participació de tots, perquè l'objectiu de l'exercici d'autoritat ha de ser acompanyar els infants i joves perquè esdevinguin persones autònomes i lliures. Hem d'ensenyar al nostre alumnat a utilitzar correctament la seva llibertat. Quantes més normes i relacions siguin dialogades i consensuades, més fàcil i entenible serà el seu compliment.
  • El dirigisme competitiu pretén construir una societat com un conjunt d'individus en competència i no com un grup de persones competents en cooperació. Per aquest motiu creiem que més que cercar una excel·lència entesa com l'individualisme portat a l'extrem i que no és respectuosa amb les capacitats i diferències de tothom, hem de saber construir la qualitat generalitzada del sistema, que garanteixi les oportunitats de creixement de totes les persones. La nostra obligació moral és donar resposta a les necessitats de cada alumne, siguin quines siguin. 

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada