Adora Svitak a TED Talks

M'agrada força una xerrada TED que signa una nena de 12 anys amb el títol "Què poden aprendre els adults dels nens". Pel que sembla es tracta d'una nena superdotada que va publicar un llibre amb els seus escrits de nena. És del febrer del 2010 però val la pena: té moltes coses a dir-nos!


Les connotacions que té la paraula "infantil" les veiem tan sovint presents en adults que hauríem d'eliminar aquest mot que ens discrimina per edat quan critiquem una conducta que relacionem amb la irresponsabilitat i la manca de raciocini. 

A més, qui diu que de vegades una manca de raciocini no és precisament el que més li convé al món? Segur que en algun moment heu tingut idees ambicioses però us heu frenat perquè heu pensat: "Això és impossible, és massa car o no en sortiré guanyant." Per bé o per mal, nosaltres no tenim tants obstacles a l'hora de pensar motius per no fer les coses. La canalla també pot tenir grans aspiracions i idees plenes d'esperança i inspiració, com, per exemple: jo vull que ningú passi gana o, per bé que utòpic, que res costi diners. Quants de vosaltres encara teniu aquests somnis i creieu que hi ha possibilitats d'aconseguir-ho? De vegades conèixer la història i com han fracassat els ideals utòpics en el passat pot ser tot un llast perquè sabeu que si les coses fossin de franc, les reserves d'aliment s'esgotarien, hi hauria escassedat i desembocaria en el caos. D'altra banda, els nens encara somiem en la perfecció. I això és bo, perquè per transformar qualsevol cosa en realitat abans l'heu de poder somiar. En molts sentits, la nostra gosadia a l'hora d'imaginar ens ajuda a superar els límits del que és possible. 

Els nens ja aprenem molt dels adults, però tenim molt per compartir. Jo crec que els adults han de començar a aprendre dels nens. La idea no és que el mestre, des d'un extrem de l'aula, digui als alumnes el que han de fer i el que no. Els alumnes també han de poder ensenyar als seus professors. L'aprenentatge hauria de ser recíproc entre adults i nens. Malauradament, la realitat és un pèl diferent i es basa sovint en la confiança o desconfiança. 

Quan no confiem en algú, els apliquem restriccions. I ho fem massa sovint als nens. O pitjor, els adults acostumen a infravalorar les capacitats dels nens. Ens encanten els reptes, però quan les expectatives són minses, mai no estarem a l'altura, això segur. Heu d'escoltar els infants i aprendre'n, heu de confiar en nosaltres i esperar-ne més coses. Els nens necessiten oportunitats per liderar i sortir-se'n.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada