El diàleg a l'empresa, el diàleg a l'escola


“Es como si en toda una novela nos empeñáramos en leer solamente los párrafos en los que habla uno de los protagonistas. Es muy probable que perdiéramos nuestro tiempo, no entenderíamos gran cosa de lo que ocurre…”

Així comença un article que m'ha agradat molt de Mariano Siminiani “¿Conviene el diálogo en la empresa?” publicat el 27/09/2011 a Training and Development Digest. Em sembla una bona idea que es pot col·locar en molts contextos diferents. En aquest cas, però, serveix per començar un article que intenta potenciar la comunicació entre els diferents estaments de les empreses i que, crec, és plenament vàlid per a les escoles (que no deixen de ser empreses)... Què passa si no existeix un diàleg real entre els diferents membres de la comunitat educativa, començant per l'establert entre l'equip directiu i la resta del professorat? Queda coixa la novel·la que entre tots escrivim? Us recomano llegir l'article complet; jo només pretenc aquí fer-vos cinc cèntims d'alguns paràgrafs que trobo especialment interessants...

“La Web 2.0 nos demuestra sin lugar a dudas que las personas están dispuestas a comunicarse, y que cuando se comunican aportan mucha información, muchas ideas, y que por eso son más creativas. Es posible dialogar”.

No hi ha dubte, la diversitat en un entorn de diàleg i respecte enriqueix, i això és vàlid en qualsevol àmbit de les nostres vides. Les societats plurals són més riques i més divertides. Però, això sí, necessiten d'uns controls i uns criteris de funcionament. Si no existeixen, es poden arribar a sentir i fer moltes bajanades.

“Así que es posible dialogar. Es interesante. Será bueno porque podemos combatir la incomunicación en nuestra empresa, el aislamiento que puede existir entre la dirección y las personas, y entre distintos departamentos. El alejamiento da lugar a malos entendidos, incomprensión, rumores, y en consecuencia, desconfianza en las personas. La soledad priva de sentido de la realidad a la dirección. La incomunicación desperdicia ideas y produce aversión al cambio. Con el diálogo podemos descubrir fuentes de experiencia o de conocimiento”.

Un paràgraf real com la vida mateixa, a cada pensament la clava. No es pot resumir millor el que pot passar... desconfiança, pèrdua de sentit, aversió al canvi... tot el contrari del que cal fer i sentir per anar endavant...

“Podemos hablar de las oportunidades que nuestras personas pueden atisbar, de las amenazas que debemos prevenir, de la realidad de nuestras fortalezas, e incluso de las debilidades de nuestra empresa y del grado de necesidad de remediarlas, y dar con todo eso mayor consistencia a nuestros DAFO’s.”

Una idea que vaig entendre ja fa un temps... en un entorn de competència, no es pot avançar prou si no es mira al voltant... entendre una empresa, una escola, en un entorn local, social... entenent també el que els altres ofereixen que no oferim nosaltres, entenent el que les persones demanden i que nosaltres no donem... i també, evidentment, enfocant també en la vessant positiva... quins són els nostres trets diferenciadors, què podem oferir de diferent, quina és la nostra marca personal...

“Podemos hablar de nuestras necesidades de coordinación; de nuestra forma de mejorar la comunicación; de nuestras necesidades de conocimiento y de los esfuerzos para conseguirlo; de nuestras posibilidades de colaboración; de nuestras lagunas y nuestros avances en formación y desarrollo, de nuestra falta de alineamiento y compromiso y de los impulsos para conseguirlos, es decir de nuestro talento. Es decir de lo que yo llamo nuestras “4COs+T”.”

Una fórmula senzilla per recordar el que la manca de comunicació ens fa perdre: coordinació, comunicació, coneixement, col·laboració, talent... ja fa temps que crec que cal destinar temps a compartir experiències petites i grans, individuals i col·lectives, professionals i humanes... crec que és important poder compartir el que s'aprèn en els cursets, el que fem que funciona... crec que els seminaris interns d'alguns departaments universitaris és una pràctica a seguir també en les escoles... crec que la interacció humana és important i que la pràctica de les empreses d'organitzar estades amb els seus treballadors fent dinàmiques de grup fomenta la coneixença de les persones... crec que cal potenciar que els treballadors es sentin orgullosos de viatjar en una nau que va en una direcció molt concreta... perquè és la única manera de voler fer coses noves, diferents... la innovació requereix de talent i de col·laboració... però no s'innova en un entorn on els treballadors creuen que ho saben tot i que es comporten com si estiguessin a voltes de tot... s'innova quan es creu que és important fer-ho... el conformisme i el conservadorisme van en direcció contrària a la innovació.

“Podemos pedir ayuda para realizar nuestras acciones; o seguir la marcha de ciertas acciones que tengan relación con nosotros, y que estén realizando otras personas, próximas o lejanas. Podemos hablar de los cambios que pensamos realizar con las personas que deben realizarlos, e intercambiar opiniones, valoraciones de esfuerzos, estimaciones de viabilidad, razones o sentimientos de motivación... Podemos hablar de nuestra estrategia para difundirla, para hablar de su visión y misión, de los valores a los que la unimos, de los objetivos, de sus indicadores, y de los valores a alcanzar en ellos como metas de cada nivel.
Dialogar nos ofrece muchas posibilidades: afluencia de ideas, participación, motivación, difusión de nuestras ideas, corporatividad… Podemos convertir estas posibilidades en oportunidades para conocer necesidades; para determinar el conocimiento que necesitamos obtener, y quizás para obtenerlo y reutilizarlo; para estimar viabilidades en nuestros deseos de mejora; para impulsar la colaboración al emprender nuevas líneas, al definir requerimientos, al diseñar pruebas, al actuar; para obtener realimentación con la que conocer lo que está ocurriendo o lo que puede ocurrir.”

Així, doncs, dialogar per anar endavant, sense més... també per guanyar en motivació... recordeu la importància de la motivació intrínseca versus l'extrínseca, que tan bé explica Dan Pink?... diàleg per convertir les possibilitats en oportunitats... Estem en el món de l'educació per acompanyar en el seu procés de formació al futur que vindrà. Crec que és important no deixar perdre ni una sola d'oportunitat...

“Ganar/ganar. La empresa ganará en ideas, conocimiento y cultura; en prevención y resolución de conflictos, en reducción de rumores; en sentido de la realidad; en gestión del cambio; en participación y en mejora del compromiso. Las personas ganarán en ambiente, en participación, en desarrollo de su creatividad, en motivación. Ganar/ganar.”

Guanyar sí o sí, aquest és el resultat de creure i apostar pel diàleg a l'escola. Si creiem en el diàleg per la formació del nostre alumnat, confiem en el role-playing, en els fòrums, en els debats com a estratègies educatives... per què no fomentem tot això a nivell organitzatiu? Per què no apostar per una carta guanyadora sí o sí?





p.d. Com començar en l'entorn educatiu?
L'entorn educatiu disposa ja d'un bon ventall d'eines gratuïtes per facilitar el diàleg entre les persones.
. Per exemple, creem un curs a Moodle on el personal estigui inscrit. Estructurem el curs en diferents temes i creem fòrums de debat en cadascun d'ells. La concreció pot ser tant gran com vulguem. Establim un calendari de participació per anar conduint i delimitant el debat.
. Els formularis de GoogleDocs són una bona eina per dissenyar qüestionaris en línia que faciliten la recollida d'opinions concretes.
. Tant les wikis de Moodle com els documents de text de GoogleDocs permeten la construcció col·laborativa de projectes i treballs amb la possible consulta de l'historial del document.
. Per a usuaris avançats (o no tant avançats) les xarxes socials internes són un bon espai també per a fomentar el diàleg, tot i que potser no tant estructurat com el dels fòrums.
. Per compartir el coneixement també podem organitzar sessions de petxa-kutxa (exposicions breus) o reunions tipus seminari on uns comparteixen amb els altres experiències o aprenentatges. Un espai per encabir-les pot ser algunes d'aquestes hores que tenim per a claustres que queden mig mortes.
. Crec profundament en trobades més enllà del calendari escolar. A ningú li sembla malament fer una quedada per anar en bicicleta un dissabte... per què no una trobada per aprofundir en allò que tots hem trobat súper interessant en un petxa-kutxa? I aprofitar també per fer una dinàmica de grup on conèixe'ns millor... o una sessió de relaxació per reduir la tensió acumulada de la setmana...
. Innovem també en el diàleg a l'escola. Segur que se'ns ocorre alguna cosa. Com deia la publicitat: l'ésser humà -quan vol- és extraordinari...

4 comentaris:

Lu ha dit...

Hola Joel,

M'ha agradat moltíssim la reflexió a partir de l'article que recomanes. Cal més diàleg als centres. És un fet constatat a diari. Com molt bé proposes, hi ha moltes maneres possibles i mirar cap a una altra banda i ignorar-las no ajuda a avançar.

Trobo molt efectiu el fet de difondre aquestes idees a partir de les 4co. Potser només apuntar aquests conceptes en un claustre pot iniciar el debat.

Ricard Masferrer ha dit...

Bones reflexions, i tal com dius moltes d'elles aplicables al món de l'escola, però no són gens fàcils de portar a la pràctica.

Joel ha dit...

Gràcies Lourdes/Lu i Ricard pel vostre temps i comentaris. Accions algunes difícils de portar a la pràctica, especialment quan el dia a dia apreta, però no impossibles. Hi ha gent i grups que han fet coses impensables...

Kadrian ha dit...

En la meva empresa això es possa en práctica i la diferencia es abismal. La comunicació es com l'oli al engranatge, si falta la roda no gira mai com cal.
La posibilitat de promoure poder parlar obertament, sempre amb respecte, amb els teus companys o superiors i sempre de una manera proactiva i no crítica, es essencial!
M'alegro de veuret feia temps que no passba per aquí. Una abraçada Joel! :)

Publica un comentari a l'entrada