Umberto Eco i el nou paper del professor

M'ha agradat llegir l'article signat per Umberto Eco i publicat el maig del 2007 a LaNacion. Ja té més de 4 anys, però m'ha agradat descobrir-lo a Twitter per diversos motius:

Primer, perquè en ell he descobert 2 noves paraules que desconeixia:
“Matonismo”, una altra paraula en castellà per parlar de bullying (no m'agrada utilitzar paraules en anglès si tenim les nostres)
Tamerlán, personatge històric que va conquerir mitja Àsia, cent i pico anys posterior a Gengis Kan...  un governant que va promoure el desenvolupament de l'agricultura de molts dels terrenys ocupats, una idea que m'ha costat trobar i que crec em dóna la clau per descobrir la relació desconeguda entre les monocotiledònies i Tamerlan que suggereix Eco en el seu article (i si descobrir això m'ha fet sentir bé, imagineu als nostres alumnes!).


Imatge de facilparanosotros.blogspot.com



Segon, perquè hi ha algunes coses que comenta que, tot i no ser novedoses, m'han semblat interessants. I aquestes són les que ara recupero.

"Davant de tot, un docent a més d'informar, ha de formar. El que fa que una classe sigui una bona classe no és que es transmetin en ella dades i dades, sinó que s'estableixi un diàleg constant, una confrontació d'opinions, una discussió sobre el que s'aprèn a l'escola i el que ve de fora". Ara encara ho podem completar més: formació integral (més enllà de la intel·ligència cognitiva), formació integral com un element més de l'equip formador (escola-família-alumne-societat), educació més enllà de les parets de l'aula (cada vegada més amb l'ús de la tecnologia)... ah! I una petita puntualització: volem que l'alumne sigui protagonista del seu propi procès d'aprenentatge així que, en el fons, el professor ni informa ni forma, sinó que acompanya-ajuda-facilita en aquest camí on l'alumne aprendrà a aprendre.

Crec que ara ja tots qüestionem el rol del professor transmissor de coneixements que qüestiona l'alumne i també el Sr.Eco i que també davant d'un company d'aquest estil (més freqüent encara del que voldríem) també estaríem d'acord en preguntar: "i, en l'època d'Internet, per a què serveix el que fas d'aquesta manera?"

I en aquest sentit, també m'agrada la reflexió... "Internet ho diu "quasi tot", però no com buscar, filtrar, seleccionar, acceptar o rebutjar tota aquesta informació"Per això treballem la competència digital, oi?... "Emmagatzemar nova informació, quan es té bona memòria, és quelcom que tothom és capaç de fer. Però decidir què és el que val la pena recordar i el que no, és un subtil art." I tant que és un art... n'aprenc encara cada dia que passa...

Finalment, en el seu article surten un munt d'accions que ell creu que haurien d'omplir les nostres aules: discutir, avaluar els fets, anar més enllà d'aquests, verificar, corregir, comparar, jutjar... si tot el que passès a les aules tinguès a veure amb això, molt més enriquidor seria el nostre món escolar...


Anem fent, pas a pas, sense pressa però sense pausa...



0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada