Piscitelli, Acaso i l'Edupunk.


Seguint a José de la Peña a Twitter m'assabento de la conferència a Barcelona d'Alejandro Piscitelli sobre l'edupunk, però no hi puc anar. Me n'alegro al comprovar que la Fundació Telefònica, que ha emès la conferència per streaming, ha deixat la conferència disponible a la Xarxa. Avui la veig íntegrament i us en faig un resum.

No m'acaba de convèncer l'oratòria del conferenciant, però transmet algunes idees especialment interessants. Molt més provocadora em sembla la participació en l'acte de Maria Acaso, que aplica els principis de l'edupunk en la seva activitat docent en el seu camp artístic. 





Alejandro Piscitelli.
  • La clau està en introduir la societat dins l'escola per a processar-la. Les aules no han d'aillar l'alumnat de la resta del seu món (xarxes socials, entorns audiovisuals, etc) sinó que els ha de permetre reconnectar-los amb el seu món.
  • S'ensenya sempre en context.
  • Estem farts del pacte pedagògic cínic que existeix i que es basa en que els docents fan com que ensenyen i que l'alumnat fa com que aprèn.
  • La realitat és un continu... per què, doncs, dividir-la en diferents classes: de socials, de català, de matemàtiques?... La realitat és integral... la caixa horària fragmenta el coneixement.
  • El butlletí de notes ens converteix en una màquina per aprovar, seguint uns criteris que poc tenen a veure amb el coneixement de l'alumne. Una nova manera d'avaluar és necessària.
  • Ens agraden les classes on parlen més els estudiants que els docents. No volem més articles ridículs que són copia-desa de tots els autors de la literatura, amb cites horribles. El producte final ha de ser audiovisual, com la cultura quotidiana dels alumnes.

Maria Acaso.

Si volem canviar el contingut de les nostres classes cal canviar l'arquitectura pedagògica d'aquestes.

Pautes de l'edupunk:

1. Tallerització. Canviar l'arquitectura de l'espai.
2. Tecnificació. Utilitzar les tecnologies com a mitjà, no com a finalitat. Això ens permet democratitzar, desterritorialitzar i destemporalitzar l'aula.
3 i 4. No educadora, no visitant. Eliminar els rols. Transformar l'estructura vertical clàssica de transmissió de coneixement (professor-alumnat) a una estructura horitzontal. Instal·lant a les aules l'estalinisme amorós: donar poder, però no tot.
5. Llenguatge visual com a primer sistema de transmissió de continguts. Cal anar de les paraules a les imatges.
6. Treball per projectes consensuats.
7. Mètode de placenta. Acompanyem fins que ja no cal
8. Crear noves formes de representació de l'après. Una altra avaluació.
9. Explicitar el que és invisible. El paper de la pedagogia invisible (indumentària, decoració espais, etc.)

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada