Movimiento E3 a Barcelona (1a part)


Matí fantàstic a l'edifici Telefònica del Fòrum... bonic i modern espai on em sento bombardejat amb un munt d'impulsos, sensacions, motivacions, experiències, il·lusions... a l'hora de dinar torno a casa amb els meus i segueixo la sessió de tarda per streaming... i contínua l'aprenentatge i les idees... una gran jornada amb poc especialment novedós, però segurament una visió una mica diferent de moltes coses... molta informació de tota mena que segurament necessitaré d'un temps per a pair-ho bé. Fa uns dies vaig fer un resum del que vaig seguir per Twitter de la Jornada a Madrid. Avui el primer recull d'idees de la meva experiència personal a Barcelona... les imatges són de l'streaming de la tarda...

Sobre les diferents intervencions de José de la Peña


  • El teu enfoc determina la teva realitat. Així, per exemple, si pensem que un problema no té solució, no la trobarem. Si creiem que és impossible millorar, no millorarem.
  • La diversitat en nous projectes és important (molts projectes fracassen perquè són 3 amics amb la mateixa formació que s’ajunten). Per això E3 és divers: els professors des de dins, l’empresa Infonomia des de fora (els canvis acostumen a venir de fora, com les revolucions originades per Apple i Google) i recursos per Telefònica.
  • Per què no, per què no jo, per què no ara?
  • No ho intentis; fes-ho o no ho facis, però no ho intentis.
  • MovimientoE3 es diu així perquè volem que avanci després per si mateix al convertir els professors en l'origen del canvi.
  • Junts podem demostrar com a xarxa tot el que es pot fer... ens veiem a la Xarxa!
Sobre les diferents intervencions de J.L.Sanchez



Dedica el seu temps a explicar les diferents etapes programades. Bàsicament exploració fins a final de curs, elaboració de projectes fins a finals d'octubre, votacions fins a finals de novembre. 

En un projecte qualsevol (i, evidentment, en els que puguin sorgir a E3):
  • Fase I. La fase d'exploració d'un projecte, amb l'objectiu de seleccionar on volem focalitzar la nostra acció. Respondrem preguntes com: per què és important (implicats alumnat, profes, famílies, etc), què, com s'ha fet, qui, on? En aquesta fase és important sintetitzar les exploracions i extreure quin valor aporten.
  • Fase II. El disseny del projecte. Respondrem dubtes de diferents àmbits com: per què, quin context, què, com donar solució, quanta inversió cal, indicadors, comunicació. Cal seduir la resta de la comunitat.
Sobre la intervenció de J. M. Pérez Díaz 



Em crida l'atenció una de les darreres idees expressades en la seva exposició: "El primer pas cap al fracàs és intentar-ho". Homer Simpson. Així, doncs, més val intentar-ho i fracassar, que no fer res i no quedar-nos amb el dubte de si ho haguéssim pogut fer.

També em quedo amb una dita del poeta xinès Kwan Tzu, del segle VI a.C.

Si els teus projectes són per a un any, sembra gra. Si són per a 10 anys, planta un arbre.
Si són per a 100 anys, ensenya a un poble.

Si sembres gra, recolliràs una vegada. Si plantes un arbre, recolliràs 10 vegades. Si ensenyes a un poble, recolliràs 100 vegades.
Resumint:
Si dones peix a algú, menjarà una vegada. Si li ensenyes a pescar, menjarà tota la vida.


Sobre la intervenció de Ricard Huguet



Ens introdueix en el -per a mi desconegut- món de la Scientia Foundation i de la robòtica aplicada a la diversió i l'aprenentatge. Una web per anar més enllà: http://www.firstlegoleague.es
i un parell d'idees:
  • Cal mostrar als nostres nens i nenes que és més divertit crear jocs que jugar-los.
  • El nostre alumnat està mancat de reconeixement; felicitar-los és de veritat el millor premi per a ells.

Sobre la intervenció de Carme Alemany



Em sorprèn la intervenció de la Carme com a representant de la tasca que es fa a l'escola El roure gros, una escola rural particular a Santa Eulàlia de Riuprimer (molt a prop de Vic). No em sorprèn perquè sí, sinó perquè fa un parell de mesos vaig visitar a una amiga que viu allà i que em va estar explicant com funciona aquesta escola on té la seva filla.
És una escola diferent, i segurament ho pot ser perquè té molt poc alumnat i perquè no és d'una gran ciutat. Sigui com sigui, fa pensar el que fan allà. Un vídeo interessant per entrar una mica en el que fan el teniu aquí.
 
Em sorprèn que només tenen 4 professors estables i que el 60% de la plantilla docent canvia cada any. Increïble! No fan exàmens, entre d'altres coses perquè no volen valorar més al que fa més en el mateix temps o perquè no volen premiar menys a qui obté menys puntuacions però potser s'ha esforçat més. La seva manera de fer, barrejant edats, amb llibertat quasi total de l'alumne per a decidir on va de l'escola i què fa, etc. cal conéixer-la amb profunditat per a poder valorar-la.


Continua aquí...

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada