30 minuts: Notes d'educació


Amb uns dies de retard veig el comentat 30 minuts "Notes d'educació" (2011). 

Pensant malament arriba en un moment de canvi en l'estratègia educativa degut al canvi de govern i apareix breument la consellera amb una tableta i donant el seu parer sobre la importància de la formació prèvia del professorat... pensant malament suposo que el programa s'haurà utilitzat per preparar l'opinió pública i la no pública al que vindrà... per fomentar el debat, potser?... Sigui com sigui, i pensant positivament, benvingut aquest nou reportatge sobre educació... perquè, tot i que algunes de les idees que apareixen són propícies al debat i segurament discutibles crec que, en línies generals, és un interessant document sobre algunes qüestions... crec que val la pena veure'l i després parlar-ne...

 
Notes d'educació (30 minuts) from Avel·lí on Vimeo.

Coses que m'agraden:
  • "La brigada del ratolí". Genial nom per un grup d'alumnes que ajuda a que la tecnologia funcioni. 
  • La participació de l'alumnat en l'avaluació del professorat. Per què no? 
  • El referent principal a tenir en compte per prendre decisions han de ser els nostres alumnes. I, fins i tot, si això suposa tancar una escola. 
  • Actualització diària de l'estat de l'alumne: actitud, entregues, notes... 
  • L'avaluació ha de ser correctora, no fiscalitzadora. 
  • La importància de la vocació en la nostra professió (o la diferència entre el fet de treballar de mestre o de professor, o de ser mestre o professor). 
  • Els mitjons de l'alumnat penjats com a record del seu pas per l'escola. 
  • 45 minuts de classe i 15 de descans. Millor que 2 o 3 hores seguides...
Coses que no m'agraden: 

  • Anar a la universitat per ser persones de profit? Pensar això ens porta a considerar que tots els analfabets, alfabets sense estudis, estudiants de cicles formatius, etc. no són persones de profit. Val la pena revisar algunes conviccions...
Coses que em fan pensar: 
  • A Finlàndia l'alumnat passa sis anys amb el mateix mestre: continuïtat i profund coneixement de l'alumnat com una de les claus de l'èxit del model. En la mateixa línia, a la nostra ESO vam concloure fa un temps que el canvi de professorat al llarg de l'etapa es convertia en un factor amb influència negativa en els resultats acadèmics. 
  • La importància de l'orientador, no mestre ni professor, en les relacions escola-família. 
  • Diu un estudiant finlandès que en el seu país aprèn del que veu i experimenta i que aquí s'aprèn el que diuen els llibres. 
  • Finlàndia té un dels millors sistemes educatius del món i, en canvi, els infants no s'escolaritzen obligatòriament fins els 7 anys. Com llegia en un comentari, no cal avançar continguts per obtenir millors resultats, sinó respectar els processos dels infants. "A Catalunya fem infants cansats d'estar a l'escola". 
  • Diuen que la diferència entre els altres països nòrdics i Finlàndia és la formació (inicial i permanent) del professorat. I aquí molts fan els cursets d'estiu pels punts i poder cobrar més... una de les claus és, doncs, la motivació intrínseca del professorat. 

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada