Ken Robinson: Del model industrial a l'agrícola


La comunitat educativa fa referència sovint a una xerrada TED de Sir Ken Robinson de febrer del 2010 que porta com a títol "Amunt la revolució de l'ensenyament".

A la pàgina web s'introdueix amb aquest breu text:
"Sir Ken Robinson argumenta en favor d'un canvi radical des de les escoles estandarditzades cap a l'aprenentatge personalitzat, és a dir, creant les condicions on els talents naturals dels nens puguin desenvolupar-se". Són 18 minuts genials, durant els quals vaig anotant algunes idees que són les que ara comparteixo.








Qualsevol persona hauria de poder respondre preguntes com "Ets bo en alguna cosa? Gaudeixes del que fas?" I fins i tot nosaltres... treballem de professors o som professors? La diferència és important... L'educació actual pot separar al nostre alumnat dels seus talents naturals... els hem d'ajudar a respondre aquest tipus de preguntes...  i segurament per aconseguir-ho caldrà no només una evolució en educació sinó més aviat una revolució.

Abraham Lincoln va dir:
“Els dogmes del passat tranquil són inadequats per al present tormentós. Aquest moment està ple de dificultats i ens hem d'alçar amb l'oportunitat. Com que el nostre cas és nou, cal que pensem de manera diferent i actuem de manera diferent. Ens hem de desenlluernar i llavors podrem salvar el nostre país” Äplicable plenament a l'educació. No alçar-nos contra ella, sinó alçar-nos amb ella. Desenlluernar-nos de vells tòpics que no són veritats absolutes, tot i que nosaltres ho pensem.

Portes rellotge? Gran pregunta per mostrar la diferència generacional... un adolescent actual diria... portar un rellotge "a single function device"?... Genial exemple!

Entre el nostre alumnat existeixen diferents capacitats, diferents intel·ligències... cal ser respectuosos amb la diversitat.

Un dels problemes del model educatiu actual és la linearitat... Un nen de 3 anys no és la meitat d'un nen de 6 anys... i per això el camí de la universitat no comença en la guarderia...

Ens hem venut a un model d''educació similar a un restaurant de menjar ràpid... on tot està estandarditzat per assegurar la "qualitat".

Passió. Ben sovint, la gent és bona en coses que realment no els importen gaire. El que realment importa és la passió, i allò que entusiasma el nostre esperit i la nostra energia. Una raó del fracàs escolar és que l'educació no alimenta en el nostre alumnat el seu esperit, la seva energia, la seva passió...

Hem d'anar del que és essencialment un model industrial d'educació, un model de fabricació, basat en la linearitat, la conformitat i l'homogeneització de la gent cap a un model diferent. Un nou model basat en els principis de l'agricultura... creem les condicions òptimes perquè la producció dels conreus sigui bona... el procés del creixement humà no és un procés mecànic, sinó que és un procés orgànic... del model industrial de l'educació al model agrícola...

Cal personalitzar l'educació per a la gent que estàs ensenyant en aquest moment.

Cada dia, a tot arreu, els nostres fills estenen els seus somnis sota els nostres peus. I hauríem de caminar molt suaument.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada